Hola, un formulari a la web de l'Hospital.
Això és tot el que caldria perquè els professionals de l'ICS que volen participar en la cursa del 50è aniversari de l'Hospital Universitari de Tortosa Verge de la Cinta poguessin inscriure-s'hi sense haver de facilitar les seves dades a una empresa privada.
Fa un mes que SOM-HI hem reclamat a l'ICS que corregeixi aquesta situació i que busqui una alternativa que permeti gestionar les inscripcions amb els recursos propis de l'organització.
Un mes. I ni mu.
I el més greu és que no estem parlant d'una solució complicada.
Un formulari, una base de dades i una resposta automàtica de confirmació. Recursos que l'ICS pot gestionar amb els seus propis mitjans i professionals.
Però, no s'ha donat cap resposta efectiva a aquesta reclamació.
Per què?
Aquesta és la pregunta que ens hauríem de fer tots.
Perquè, quan una organització no és capaç de donar resposta a una qüestió tan senzilla, el problema ja no és només el formulari.
El problema és la manera de gestionar.
Una manera de funcionar en què les reclamacions poden quedar setmanes sense resposta.
En què els professionals poden acabar pensant que insistir no serveix de res.
En què sembla més fàcil deixar passar el temps que buscar una solució.
I aquest és un missatge molt perillós.
«Protestar no serveix de res. Reclamar no serveix de res. No val la pena demanar.»
Quan, des de les direccions, s'acaba transmetent aquest missatge una vegada i una altra, es corre el risc de generar el que es coneix com a indefensió apresa.
És a dir: professionals que, després de comprovar repetidament que les seves demandes no obtenen resposta, acaben deixant de reclamar.
Acaben pensant que no hi ha res a fer.
I nosaltres no ho acceptarem.
QUIN TALENT VOLEN RETENIR?
Parlem constantment de retenir i captar talent.
Però quin talent volem retenir si els professionals tenen la sensació que no són escoltats?
Quina confiança transmet una organització que disposa de professionals qualificats i recursos propis, però que no és capaç de donar resposta a una necessitat tan senzilla com aquesta?
I, sobretot: quin missatge enviem als professionals que cada dia sostenen el sistema sanitari públic a les Terres de l'Ebre?
Perquè aquest cas no és un fet aïllat.
És només un exemple d'una manera de funcionar que, des de SOM-HI, denunciem que les infermeres quirúrgiques que són destinades a planta o a altres unitats durant els caps de setmana, consumint hores de la seva jornada anual en especialitats diferents de la seva, mentre es deriven intervencions quirúrgiques a altres centres.
Denunciem que marxen professionals que acaben signant interinatges en altres hospitals de l'ICS per trobar una major estabilitat laboral i possibilitats de conciliació, amb la conseqüent pèrdua d'experiència i coneixement per al nostre territori.
Denunciem l'existència cirurgians i cirurgianes que són destinats a fer intervencions quirúrgiques a centres de fora de l'ICS, mentre al Verge de la Cinta continuen existint mancances i serveis que necessiten més recursos i reforços.
Contractacions sobre les quals reclamem més transparència.
Un funcionament de la intranet que continua sent obsolet i que dificulta l'accés dels professionals a la informació.
I decisions en matèria de personal que poden acabar generant conflictes, inseguretat i procediments judicials que serien evitables amb una gestió més rigorosa i respectuosa amb les normes de la mateixa organització.
Són massa exemples perquè continuem pensant que tot és casualitat.
UN FORMULARI ÉS NOMÉS UN SÍMPTOMA
Això no va només d'una cursa.
No va només d'un formulari.
És un símptoma.
El símptoma d'una manera de dirigir que massa sovint no escolta, no respon o no actua amb la diligència que mereixen els professionals.
Mentrestant, els treballadors continuem sostenint l'assistència.
Som nosaltres qui estem a l' Hospital, als CAP, als consultoris i als serveis.
Som nosaltres qui atenem els pacients.
Som nosaltres qui mantenim en funcionament la sanitat pública cada dia.
Per això és difícil entendre que, mentre es parla de captar i retenir talent, no sempre es treballi prou per retenir els professionals que ja tenim.
Que, en lloc de reforçar serveis, millorar condicions i escoltar els equips, es prenguin decisions que generen malestar, desmotivació i la sensació que les necessitats reals dels professionals no són una prioritat.
I ara, denunciem., el trasllat de cirurgians i cirurgianes a hospitals que no són de l'ICS, com els de Móra d'Ebre i Amposta, una decisió que arriba mentre aquesta mateixa àrea del nostre hospital continua patint mancances i serveis deficitaris, fet que pot minvar l'atenció al pacient complex i el prestigi real del nostre hospital. Es tracta d'un servei deficitari en personal donat que necessita, des de fa més d'un any, cirurgians/es d'un altre hospital de l'ICS (Joan XXIII de Tarragona) per a poder donar la cobertura a l'activitat setmanal fixa del nostre hospital i poder arribar a cobrir la totalitat de les guàrdies de cada mes; en aquesta situació és contradictori restar cirurgians/es al nostre centre per a cobrir activitat a altres hospitals no ICS, en detriment de la qualitat i continuïtat assistencial al nostre hospital que és el de referència de complexitat de Terres de l'Ebre, on cal concentrar i centralitzar els recursos en la situació actual del sistema, i no restar-li el personal i potencial de millora que necessita
És incomprensible i contrari als interessos de l'ICS i la Salut pública: en lloc de reforçar el Verge de la Cinta amb més professionals, més recursos i uns quiròfans en millors condicions, capaços de practicar més cirurgies amb personal de l'ICS, la Direcció sembla optar per desplaçar professionals fora del centre. Una decisió que, lluny de fer créixer el nostre hospital, en pot afeblir progressivament els serveis.
Resulta difícil d'entendre que, en lloc de potenciar un centre de l'ICS i dotar-lo dels recursos necessaris per donar resposta a les necessitats assistencials de les Terres de l'Ebre, es destinin professionals del nostre hospital a donar suport a altres centres que no formen part de l'ICS.
Un nou desgavell en la gestió. Professionals que haurien de poder desenvolupar la seva activitat al nostre hospital es veuen pressionats a prestar serveis fora d'un centre de l'ICS, mentre aquí continuen existint mancances que requereixen més recursos i reforços.
Una decisió que torna a generar malestar i desmotivació entre els professionals i que cal valorar també per les seves conseqüències sobre l'organització dels equips, les condicions de treball i, sobretot, la qualitat de l'assistència que reben els pacients.
Tenim grans professionals i han de poder desenvolupar la seva activitat al nostre hospital si realment volem fer créixer la institució, reforçar els seus serveis i incrementar-ne el prestigi.
Però la Direcció sembla dimitir de la seva obligació de defensar i potenciar l'Hospital, prioritzant el postureig amb els polítics comarcals de torn per damunt de les necessitats dels professionals, del bon funcionament dels serveis i del bon nom de la nostra institució.
En lloc de reforçar el nostre hospital, el debiliten.
En lloc d'escoltar els professionals, els pressionen. I, en lloc de treballar per fer-lo més gran, permeten que els seus serveis minvin.
Aquesta no és la manera de construir una sanitat pública forta. És la manera d'anar debilitant, a poc a poc, un hospital que hauria de ser cada vegada més fort i un referent per a les Terres de l'Ebre en defensa d'una sanitat pública, gratuïta i de qualitat, com la que ofereix l'ICS.
I molts altres desgavells que patim nosaltres.
Ara, contractacions sense transparència i un funcionament obsolet de la intranet.
També, posar en risc la continuïtat assistencial com a criteri aplicable als professionals, perquè l'apliquen malament, contra el sentit comú i vulnerant els mateixos estatuts de l'ICS. Unes decisions que poden acabar en mans dels jutjats contenciosos administratius per aquesta manera d'actuar de les direccions.
Un desgavell amb què ens volen muts i a la gàbia.
No es mereixen, amb la seva pèssima gestió, els grans professionals que encara opten per mantenir-se a l'Hospital.
A SOM-HI NO ENS CANSAREM
Poden ignorar una reclamació.
Poden deixar passar dues setmanes.
Poden intentar que els professionals acabin pensant que reclamar no serveix de res.
Però amb SOM-HI no els funcionarà.
Continuarem reclamant. Continuarem preguntant. Continuarem exigint respostes.
I treballarem perquè aquesta manera de gestionar tingui un relleu.
Perquè els professionals de l'ICS mereixem unes direccions que escoltin, que resolguin i que confiïn en els seus propis treballadors.
Som nosaltres qui sostenim el sistema.
Som nosaltres qui estem a primera línia.
I som nosaltres qui cada dia cuidem les persones del territori.
Ja n'hi ha prou de direccions que no saben o no volen cuidar qui cuida.
CALEN CANVIS A LES DIRECCIONS. I SÓN URGENTS.
Pots llegir la reclamació que vam fer a l'agost sobre aquesta controvertida decisió de la Direcció a la web del sindicat SOM-HI a l'Hospital: ARTICLE AQUÍ
SOM-HI defensa unes condicions laborals dignes i una sanitat pública forta, cohesionada i de qualitat.
Però sabem que això no s'aconsegueix des de la resignació.
S'aconsegueix quan els professionals decideixen participar, organitzar-se i defensar allò que consideren just.
Si vols saber què hem fet fins ara, quines accions tenim en marxa o com pots participar en SOM-HI, contacta amb nosaltres.
Restem a la teva disposició si vols fer de SOM-HI l'eina de defensa dels i de les professionals al nostre territori. Per plantar cara a la indefensió apresa que volen imposar des de la direcció.
Si vols que et passem a veure o formar part de la nostra candidatura a les eleccions sindicals del 2027 tenim portes i moltes ganes de canviar coses i càrrecs. Escriu un e-mail a jordi@som-hi.eu i et contactarem
Cordialment,
Secció Sindical SOM-HI
